La termografia és un mètode diagnòstic que contribuïx en l'avaluació i el monitoratge del tractament de pacients amb dolor crònic. Ofereix un "mapa tèrmic" de l'àrea sota estudi, revelant d'una forma indirecta les condicions patofisiológiques associades amb les síndromes doloroses. AL contrari que l'exploració radiològica, que posa de manifest alteracions estructurals, el termograma mostra anomalies en l'emissió tèrmica radiant de la superfície del cos, la qual a la vegada és índex d'alteracions patofisiológiques i neurovasculars entre d'altres.

La teletermografia infraroja computerizada detecta i medeix les emissions infraroges que estan en funció de la temperatura corporal, transformant-les en imatges electròniques que poden ser visualitzades, digitalitzades i registrades.

A pesar dels estudis inicials en una àmplia varietat de condicions patològiques, actualment la termografía s'empra per a diagnosticar, avaluar i controlar els quadres de dolor lumbar crònic, amb o sense irradiació a extremitats inferiors, alteracions circulatòries, síndromes de dolor miofascial, síndromes de atrapament nerviós, cicatritzacions, síndromes doloroses psicógenes, i especialment síndrome de dolor regional complex de tipus I i tipus II (Distròfia Simpàtic-Reflex i Causàlgia respectivament). La termografía té una especial utilitat en aquelles síndromes doloroses que se sospiti una implicació del sistema nerviós simpàtic.